Part 4

Miquel: Diu manias!

Martí: (_A Pona_) (_Aixís ja me'n pots doná. Pero per qué?_) (_Se veu un llum de misto._)

Cánd.: Ara 's veu llum.

Pona: Alabat siga Déu! (_Sur Broll ab un misto encés._)

#### Escena IV

Dits, Broll

Broll: Hola! Fins aquí han seguit aquella colla?

Pona: Que porta llum? Acabarém de jugá á fet.

Broll: Tres mistos que tenia á la capsa, y aquest es l'últim; pero 'l senyò Narcís m'ha dit que al moment venia.

Bon.: Jo crech que ho fa espressament de tardá tant! Es tan plaga, que no hi ha que fiá.

Miquel: No hauriau pas trobat al Guenyo?

Broll: Lo que he trobat, cada pedra y cada sot, que ab tot y 'ls mistos de poch m'obro 'l cap. No sè per qué hem vingut á un siti tan esposat!

Pona: Menos ho entench jo.

Miquel: Jo sí; per trobá á ne 'l Guenyo, que 'm dirá ahont pára la Roseta.

Cánd.: Encara no l'heu trobada?

Miquel: Pero ja estich tranquil, perque diu que está aixerida.

Broll: Ja ho suposava. Sempre ho estareu tranquil.

Bon.: Al sortí d'aquí, agafém los trastets y á casa; al carrer de'n Xuclá.

Pona: No ho desitja més vosté que jo!

Broll: Y que jo, que encara no he pogut dormí bè.

Cand.: A mí es una anada que m'ha agradat. Trovo que es un viatje distret.

Martí: Es clá que es distret. Aquesta anada en burros...

Miquel: Menos jo.

Martí: Perque vos no 'n necessiteu. Ja que de totas maneras tenim d'esperá á ne 'n Narcís, podriam entretenirnos.

Broll: Jugant á balas?

Martí: No; pero ahir vespre la senyora Cándida 'ns vá prometre una cansò y encara no l'ha cantada.

Miquel: Com cantará si apenas s'hi veu!

Martí: Qué ha de cantá ab los ulls?

Cánd.: Qué hi dius, Bonifaci?

Pona: (_No 's fará pas pregá gayre!_)

Bon.: Si ho vas prometre...

Martí: Qué no se'n recorda vosté?

Bon.: Bueno; sí. Jo me'n vaig enamorá cantant; ab aixó, no 'm tè de sapigué mal que canti.

Martí: Y donchs, apa.

Música

Cand.:

Buscant la perduda un galan minyó, de rich que 's trobava ho vá perdre tot. Lairá lairò. Ell primè ho prenia com á joch de noys y desprès vá veure que jugava ab foch. Lairá lairò. Un dia á la noya per qui estava ell boig vá dirli: "Perduda!" ab amarch condol. Lairá lairò. Y rient la minyona responguè al minyò: "Quina es la perduda, vostra hisenda ó jo?" Lairá lairò.

(_Tots aplaudeixen._)

#### Escena V

Dits, Narcís

Narcís: (_Surt portant bengalas en una má y una cerilla encesa en l'altra._) _Quien vive_! (_Cridant._)

Pona: Gracias á Dèu y á tots los Sants del cel!

Broll: Y de la terra.

Narcís: Ah, Miquel. Al hostal he trobat lo Guenyo, ab la Roseta y demès.

Miquel: Ja hi corro! Com me deu habé anyorat!

Narcís: M' ha dit lo senyoret que no us mogueu, que dintre cinch minuts vindrán aquí.

Miquel: Si 'l senyoret ho ha dit, no 'm moch.

Narcís: Y us dono l'enhorabona, perque la vareu sapigué triá. 'T dich, Martí, que s'ho val.

Miquel: Me la van triá.

Martí: Quan aneu á Barcelona ab ella, ahont poseu?

Pona: (_A Miquel._) No li digueu. (_A Martí._) No sè per qué tens de sè tan tafané!

Martí: Com que al sortí d'aquí, desde Collbatò ja 'ns en aném cap á ciutat, es precís que quedém en bonas relacions ab tothom. (_A Miquel._) Nosaltres vivim al carrè de'n Ventrallans, número...

Pona: Si tampoch se'n recordará! Qué 'n treurás de dirli?

Miquel: Dimontri! Si no 'm recordés del carré del ventrellarch!...

Broll: Y aquestas bengalas? Perque jo ja voldria sè al cotxe á fè mitjdiada.

Bon.: Sí, que hem de marxá á Barcelona com uns cohets. Oy, Cándida?

Cánd.: Com tú vulguis.

Pona: Nosaltres tambè. Ditxòs Montserrat!

Narcís: (_Repartint bengalas._) Tingui, senyò Broll, y vagi passant cap allá. (_Broll pren la bengala y se'n vá._) Un altra vos, Miquel.

Miquel: Jo tambè una mengala?

Narcís: A tall d'arcalde.

Miquel: Pero jo no 'm moch d'aquí.

Narcís: Tè, Martí.

Martí: Vinga. (_La fosca m'anava al pel._)

Narcís: Qué no 'n vol senyò Bonifaci?

Bon.: Si m'assegura que no 'm cremarè!...

Pona: No t'arrambis gayre ab la senyora, que no la cremessis. Acóstat á mí. (_Á Martí._)

Narcís: Vágin passant. (_Los dos matrimonis se'n van._) En Miquel y jo 'ns quedém al darrera per sè 'ls primers de calá foch á la metxa.

(_Mutació_)

### Quadro final

Apoteosis

Al quedarse sols en escena Narcís y Miquel, se sent entonar la Salve, sorprenentse 'ls dos personatjes, y al anarse á acabar lo primer versicle, cálan foch á las bengalas, agenollantse á las caixas de dreta y esquerra. Desapareix la cova y apareix la representaciò de la Mare de Dèu de Montserrat, illuminada ab bengalas y ab uns pebeters al devant que llensan fum d'incens en abundò.

Cau lo teló