Part 4
No s'enfadi, senyor Francisco, que aquesta es la veritat. Vostè es un home de bé, actiu treballador, una a pedra important del edifici social. Perteneix a un gremi respectable baix tots conceptes... però s'ha endurit en el negoci y té una mitja cana als ulls que no li deixa veure rès. Pera vostè el mon es una botiga, la vida una herencia y no té altres ilusions que la de trovar clients que paguin bé. Perque s'ha estimat més arreconar mitg ral que fumar un puro, se creu haber tingut la virtut de no fumar. Això es equivocat, senyor Francisco. Les virtuts quan se practiguen sense esfors y exageradament gairebé son vicis.
RIMBAU
No les entench jo, les seves màximes!
JOSEPH
Y ca, ha d'entendre... Si les entengués ja no sería botiguer... d'aquesta mena!
RIMBAU
Acabem d'un cop. M'agraden les coses clares. Noy, te'n vas o't quedes?
JOANET
Me'n vaig, pare, me'n vaig perque vostè'm treu... Mare!
ROSA
Fill del meu cor... me maten!
JOSEPH
Deixi estar, senyora Rosa. Vostè veurà a en Joanet sempre que vulgui.
RIMBAU
Còm? Li prohibeixo que'l vegi may més.
JOSEPH
Sempre que ella vulgui: ho repeteixo.
JOANET
Si que la veuré!
RIMBAU
Vèsten! T'ho mano!
JOSEPH
Mani, home, mani. Ditxós manar! Però, pensi que ja s'ha acabat l'imperi del despotisme. Ara'ls que han de manar manan, però'ls que han d'obeir acostumen a fer lo que'ls hi sembla.
ROSA
Joanet! (_l'abrassa_).
RIMBAU
Trayèumel del davant... No'l vuy veure!
IGNASI
Vàgintsen, vàgintsen!
MERCEDES
(_fora de si a Joseph_)
Al ùltim has sortit ab la teva. Has ben tret el geni, però't recordaràs de mí!
JOSEPH
(_fort_)
Mira!... no m'exaltis més. Au: a fer...
LLUIS
Senyor Joseph!
MERCEDES
Què?
RIMBAU
Y ara!
IGNASI
Què diu? (_Confusió, Joseph alsa'ls brassos, imposa silenci y diu calmosament:_)
JOSEPH
Noveles, senyors, noveles!
TELÓ
__Advertencia als Srs. Directors__
En les escenes XII, XIII, XIV, XV, del acte segón ha de cuidarse, sobre tot, el moviment escènich. La agitació den Rimbau, l'interès de don Ignasi en endursen a en Joanet, els esforsos del senyor Joseph pera impedirho, la alegría mofeta den Lluiset, y'l neguit de la Rosa, han d'ocupar constantment la atenció del públich, fins al extrem de que aquest ha d'oblidarse per complert de donya Mercedes. Els mutis han de ser molt dissimulats y a temps.
En el final, quan el senyor Joseph diu a donya Mercedes: --_Mira!... no m'exaltis més... Au: a fer_...-- tots l'han d'interrompre molt a temps.