Part 7

Estranyant tal contingut un dels dependents de la agencia del vapor, fa parar los trevalls y ne dona part al comandant; aquest ordena que s'inspeccioni lo llibre del registre de declaracions, nom del remitent, domicili y demés requisits; aixís ho fan, y al veure que declara sederías, fa desembarcar tots los embalatges del mateix remitent al moll; n'obriren una altre que doná 'l mateix resultat; se cridá un jutge pera que 'n prengués acte, qui ordena també que desclavessen la petita; aquí fou la catástrofe. Aixís que alsan la tapa esplota la dinamita trossejant al que la obría, mata á dos curiosos que hi havía aturats contemplant la operació, ferint á una infinitat de las personas que á la vora 's trobavan, inclós lo jutje y l'escribá. La noticia corre al moment de boca en boca, lamentant lo sensible cas; é indignats los de mes ó menos aprop de familias dels que havian pres mal, prompte descubriren la causa y lo nom del remitent, pero ignoravan lo domicili d'aquest.

La companyía de segurs fou dels que primer arribá al lloch del succés, donant lo parte al gobern civil y 'l gefe principal ab dos inspectors y altres del cos de policía, practicaren las primeras diligencias á la quieta y sens moure brega, perque 'l poble que ja estava amotinat no 'n fes alguna de las sevas.

## XXVI

Arturo estava sol al pis, puig havia despedit tot lo servey, perque escudrinyavan massa los seus secrets y tenía por de que algun dia endevinant sa vida li descubririan sos trevalls.

Estava molt cap-ficat al saber que Adelina y en Mala-ánima eran á la presó y al propi temps calculava algun medi per amagarse, dat cas que se 'l delatés; quan sent que trucan á la porta. Per mes que truquessen may responía, pero tenía la costum de mirar qui era per uns foradets fets espressos á la mateixa porta, sens ser ell vist, pero veyent qu' era en Peret pensa que encare li pot prestar algun servey y obra.

--Qué hi ha de nou, Peret?

--Vinch á trovarlo, perqué tinch un dupte que vosté mateix espero que m'aclareixi.

--Dígas.

--Fa una porció de dias que no se sap lo paradero de 'n Pau, ni 'l de la Gracieta.

L'Arturo cambia los colors de la cara y perturbat contesta.

--Qué vols dir?

--Que ningú mes que vosté sab hont son.

--Ja saps lo que dius?

--Estich decidit á tot, ab la cara li conech que ha comés alguna altra infamia, pitjor que la primera.

--Creu, Peret, que may mes he pensat en ells; are que 'ts aquí 'm podrás fer un altre favor que 't valdrá molts diners, mes que l'altra vegada.

--Vosté s'ha afigurat que perque soch un pobre trevallador se 'm compra ab un miserable grapat d'or pera cometrer crims?...

--¡Te'n donaré molts!

--Que 'n va de equivocat; vinch per sapigué qué n'ha fet d'aquells infelissos.

--No 'm parlis mes d'ells.

--Si no soch aquí per altra cosa... y en prova, que segons las declaracions que 'm donga no s'escapará per satisfactorias que sigan fins haverlos trovat.

--M'insultas en ma propia casa y 't puch perdre.

--Qui pot perdre á vosté soch jo.

--Per qué?

--Senzillament, perque vosté no 's mourá del meu costat fins que me 'ls presenti.

--Ja 't fas una mica massa pesat; y si jo are 't mato aquí mateix --digué trayentse un revolver-- no podria separarmen en llibertat complerta de tu?...

--De mi fentho aixís, si; pero no dels que l'esperan abaix y que li varen pendre ben be la fesomía en aquell quint pis del carrer de la Allada, perqué son los mateixos vehins.

--¿Qué dius?

--Lo que sent. Acompanyins al puesto que 's trovan y serém tan amichs com avants.

--Peret es impossible. Tu 'm vols perdrer.

--Prefereixo perdrer á vosté y salvar als infelissos.

--Dona entenent á n' aquets malehits vehins que no m'has trovat y 't faré rich.

--Lo malehit en aquest cas es vosté: me diu hont son ó no?

--Ho ignoro.

--Es que 'ls ha assessinat?

--¡Oh! basta. Si no te'n vas, t'entro una bala de plom al cap.

--Me'n vaig sí, pero pensi que abaix l'esperém, perque avants de un quart vull tenir las senyas exactas d'hont se trova la pobre Gracieta y son pare, de lo contrari...

--Qué vols dir de lo contrari?...

--Decideixis... ó ja ho veurá.

En Peret se'n va y al obrir la porta queda sorprés al veurer al gefe de policía que li pregunta per D. Arturo.

--No soch jo; es lo senyor.

Lo referit gefe que anava ab trajo de particular entrá y 'ls inspectors se quedaren al replá devant la porta que havian deixat mitj oberta.

--¿Es vosté, digué lo gefe á l'Arturo, qui ha embarcat catorze caixas de pedra al vapor?...

Aixís que 's vegé descubert y perdut, puig que entravan los inspectors y demés, esclatant en una riallada sarcástica sens deixarli acabar la frasse digué:

--¡Si!-- Y va suicidarse disparantse dos balas al cap.

--¡Ah! --esclamá en Peret. --Digas que has fet de 'n Pau y la Gracieta?...

--En Mala-ánima... ho sab...

--Hont lo trovaré?...

--A... la... pre...só...-- Després de articular aquestas últimas paraulas, espirá.

## XXVII

En vista de que no volian declarar la veritat ni en Mala-ánima, ni Adelina Borel·li, presentaren lo primer, al lloch del succés de l'Arturo, que al veurel mort, va caurer en basca; al retornarlo li digué en Peret, que 'l difunt s'havia esplicat durant la agonía. Veyentse perdut en Mala-ánima contá la veritat, acompanyantlos perqué li exigí 'l jutje, al soterrani ó cova de la torre de Sant Gervasi.

L'espectacle que 's presentá á la vista de tots fou conmovedor. L'Antonia de Roca-viva era morta á causa de las feridas que se li havian congrenat, la Gracieta y en Pau estavan morintse de fam, pero varen retornarlos y ab los diners que per sort havian portat á la casa de comers de Barcelona, visqueren á l'Ampurdá felissos, per mes que en Pau, no poguent tornar la paraula, quedá mut tot lo resto de sa vida.

Fi de la novela.