Part 6

Ernestina: (Amb la veu llagrimosa.) Sofria molt... sofria molt!... (El darrer mot el diu dins la cambra on desapareixen totes dues. Així que s'han endinsat en la cambra, Víctor surt de la seva. Es nota que s'ha vestit precipitadament, posant-se el gec damunt la samarreta. Duu les solapes aixecades, tapant-li el coll, i camina a les palpentes. Alhora registra amb ulls esverats el menjador. Dins la cambra d'Ernestina ressona un sanglot. Víctor s'apropa a la porta i la porta és barrada; llavors s'adona del mocador d'abric que és a terra, del balcó obert; endevina el que acaba de succeir i el seu front s'ennuvola; una gran pena va reflexant-se en les seves faccions. Cau en una cadira amb la boca esbiaixada de dolor i s'agafa el cap desesperadament amb les dues mans, defallint amb els colzes sobre els genolls. Es tornen a oir acompassats els sanglots d'Ernestina. Teló.)

Fi del drama