Part 8

A l'arribada del aucell, el dípter comensa á veures al entorn de la casa del Agricultor. La Aureneta ha comensat sa persecució. Desde punta de dia fins que's pon el sol, ab algúns descansos, son travall representa la destrucció d'un gran nombre d'enemichs. Florent Prévost, el distingit preparador del Museu d'História Natural de París (quins interessants travalls sobre la alimentació dels aucells de Fransa tanta llum han donat sobre la missió qu'en la Agricultura tenen els esmentats animals) ha dit que una Aureneta, al acabar sa jornada, té en son ventrell de 200 á 250 insectes voladors, y qu'es provable que aquest nombre se renovi algunes vegades cada dia. Afejegishi el sobrepuig que durant el temps de la cria representa la alimentació dels petits, y comptant qu'el travall del aucell se realisa durant sis mesos, se podrá calcular el nombre d'insectes que la Aureneta fa desaparéixer y ensemps el benefici que reporta á les provisións, cullita, bestiar, horta y demés riquesa aplegada en la casa del Agricultor.

Més no paran aquí els serveys del bon aucell: Toussenel assegura per haverho observat, que la Aureneta es el vigilant que dona l'alerta á les aus de corral y als aucells dels encontorns, quant l'Esparver ó el Falcó s'acostan. Unes y altres deuen moltes vegades la vida al fraternal avis de la Aureneta. Més no s'acontenta ab aixó, sinó que refiada de son vol sostingut y capritxós, s'en vá, junt ab ses companyes, al encontre del aucell de rampinya, molestantlo ab sos xisclets y evolucións que l'aucell de rampinya no pot seguir, marejantlo y fentlo fora de pera allí.

Més... la estiuhada toca á son terme y la Aureneta se prepara pera deixar la Casa de Camp. Cumplí sa missió: l'insecte alat ja no's veu voleyar pels encontorns de la casa y els fruyts de la horta acaban d'ésser cullits.

Un matí, ja les Aurenetes no s'han vist: han marxat envers llur residencia hivernal, pera tornar sens falta quant torni la primavera, si es que la mort ó l'aucell de rampinya no les hagi sorpreses ó el cassador no les hi hagi deturat el pas. Perque la Aureneta, ab tot y sos inestimables serveys, malgrat la estimació ó el respecte del poble y la protecció de la lley, no pot encara veure assegurada sa vida contra la barbária humana.

¡Vergonya pera els traydors cassadors que la deturan en la época de ses emigracións ó de sos retorns! ¡Vergonya pera els pobles que ho consentan!

La Oliba Els moderns naturalistes divideixen l'ordre dels aucells de rampinya en quatre tribus: la dels Corbs, la dels Mussols, la dels Voltors y la de les Aligues. La primera comprén als aucells encarregats de la destrucció de grans insectes no voladors, moluschs, petits rosegadors, y de fer desaparéixer els petits animals morts, en benefici de la salubritat pública; la segona comprén als aucells encarregats de fer la guerra als rosegadors, terribles enemichs nocturns de tots els conreus; la tercera, la forman els aucells quina missió es la eliminació de grans animals morts, travallant per la puresa del ayre y per consegüent de la salut pública; finalment, la quarta, la composan els aucells que tenen á son cárrech la eliminació d'altres aucells, pera que son nombre no aumenti excessivament.

Els més importants pera la Agricultura son els aucells de la segona tribu, els Mussols, y dentre ells, els Mussols propiament dits y la Oliba.

Vegerem, al tractar dels Cereals, al Gamarús que no es més que una de les espécies dels Mussols, la més coneguda y abundanta, per trobarse tot l'any entre nosaltres. Indicarem allavors que la Oliba era també un aucell útil als Cereals, més que devia ésser presentada al parlar de la Casa de Camp.

#### La Oliba

La Oliba es coneguda per totes les parts de mon. Malgrat sos indiscutibles beneficis en favor dels interessos del home, es un dels aucells més perseguits y aborrers. La causa principal d'aquesta antipatia del home envers d'aquest útil aucell, es la preocupació de que ell es el missatger de la mort, quan justament al destruir els rosegadors y els insectes, no fa més que salvar de la destrucció molts y molts elements de vida. Com que la Oliba viu molt aprop de la casa (devegades sota sa teulada ó dintre de la soca d'un vell arbre proper y es allavors que les ombres de la nit arriban quan l'animal comensa son jornal precedit de sos ahuquets ó veus que no son ni més ni menys que son cant d'alegría per haver arribat la hora de sos ápats), no es estrany que la fantasia popular hagi pogut veure arrelada dintre d'ella, la crehencia de quelcóm misteriós en la vida de la Oliba. Més avuy no hi ha motiu pera seguir conservant aquesta crehencia, y després de les esperiencies sobre el travall del aucell, ha d'ésser aquest considerat com un dels més importants servidors de la Agricultura y digne, per consegüent, del més gran respecte y estimació.

La Oliba té 36 centímetres de llargária. Es de color blanch y gris, quin to es més ó menys variat. Segóns Brehm, aquests colors y finura de plomatge s'acentuan més en les Olibes del Sur de la Europa. La Oliba es pot ésser l'aucell de rampinya nocturn que té mes llargues y punxagudes les ales, y aixó explica son vol rápit y sostingut, que tant li facilita la cassa dels insectes voladors.

Quan la nit vé, l'aucell, que durant el día ha estat amagat en son domicili havitual dintre el qual la llum del día no hi penetra, va á cercar son aliment: els insectes voladors, els escarabats y les orugues, els ratolíns y petites rates. Aquests darrers, que son pot ésser els més terribles enemichs dels conreus, son els preferits per l'aucell: es quan no'ls troba, que arreplega lo demés.

En molts punts d'Alemanya, convensuts els agricultors de lo que dihém, han donat aculliment en les mateixes cases de camp als esmentats aucells. Al efecte han obert entrada á sota de la teulada y en la fachada de llurs esmentades cases, donant pas á una espécie de corredor d'uns 40 centímetres d'alsária per uns 20 centímetres d'amplária, formant ángul recte y acabant en una cavitat un xich més espayosa.

Bailly diu que la veu de la Oliba se composa tan aviat de sons forts com els produits per una persona borratxa que dorm ab la boca oberta y que poden traduirse per xei, xei, xei, y que l'aucell repeteix durant una hora dalt de la teulada de la casa hont viu ó en les hortes, arbrats, jardíns y torrenteres, ó be també de crits forts, precipitats, dins del bosch ó sobre els camps. Aquests crits poden traduirse per els mots grei, grei, grei.

La Oliba es un actiu volador que s'apropa al home, passantli molt arran de son cap sens temor. A les nits de lluna, vola totes les hores de la mateixa y baixa á terra de tant en tant, pera reposar ó apoderarse del rosegador ó insecte. En les nits de fosca, sols pot cassar durant el cap-vespre y la matinada.

Se diu que la Oliba fa grans danys en els colomars; més aixó es molt difícil creureho, al veure la indiferencia ab la que els colóms veuen que sels hi acosta l'aucell. Naumann assegura que un parell d'ólibes se vingueren á establir dintre un colomar. Al arribar la nit sortían les ólibes per fer sa cassa. De dia se podía veure les aus de rampinya dormint mentres els colóms anavan y venían. Aquest fet prova de sobres que la Oliba no fa cap dany als colóms.

La Oliba porta á son domicili totes les preses que li es dable trobar. Aquestes provisións li son útils pera les nits de fosca ó de mal temps, en les que l'aucell no pot cassar. Naumann parla d'una Oliba captiva, á la que se li davan 15 rates cada nit.

Diu Lenz: "En tots indrets deuria procurarse atraurers' á les ólibes. En la meva casa, y en ses quatre fatxades, he practicat una obertura que dona pas als esmentats aucells, els que troban al interior de la casa, lloch á propósit á modo d'uns caixóns, en els que hi viuen."

"Els terrassáns de Holstein (Prusia), diu el Doctor W. Claudius, se guardan molt bé d'inquietar á les ólibes que viuen sota les teulades de llurs cases, conseguint aixís veures lliures dels atachs dels rosegadors."

El B. D'Hamonville diu que en ses cases de camp hi té construits estatges pera les ólibes que en elles hi viuen desde molts anys, conseguint qu'els conreus propers se vegin á salvo dels atachs dels rosegadors, encara que hi hagin en la encontrada fortes invasións dels mateixos. El dit naturalista afegeix que la Oliba es, per ell, un dels aucells més útils á la Agricultura y digne del més gran respecte.

Fi