Part 6

¡Oh Beatriu eterna! ¡Oh poesia santa! De la natura deixo el cercle, y, admirat, te trovo com un àngel de clara llum ornat qui espera, dret encara, al vianant qui canta. Volem a un altre cercle. Fulgura esmeragdina com una estrella pàlida la porta qu'he deixat. Ja se'ns-e'n obra un altra com un rubí ensagnat qui tanca el cercle màgic d'una ciutat llatina. Y encar per les altures llampega transparent y rutilant y blanca de perles y diamants, la porta del gran cercle de la ciutat futura. ¡Oh Beatriu eterna! fins a tos peus d'argent en súplica s'allarguen les meves dues mans y ton esguart benèvol sobre mon cap s'atura.