Part 5

Placidia: Adeu! Repensantse, retrocedint y prenentli las mans ab vehemencia. Oh... dígam!... Tu... estimarás sobre del mon á un altre?

Vernulf: Sí, Placidia... á la Mort!

Placidia: Vernulf, te queda tot teu mon esperit.

Vernulf: Te'n dus mon ánima.

#### Escena XII

*Vernulf*

Vernulf: No te la endus que dins del cos batega com au en terra á un virató clavada. Ja es lluny; ja no la veig: un pany de roca l' ha cobert: es lo mur d'una fossana enllá, enfora la vida: Per ell. la mort dintre!... Cada esbatech del cor es una passa qu' ella dona!... May més sobre la terra!... ni tampoch més enllá!... Deu meu, ampáram! Mes res de tu!... Tu ets Deu dels venturosos; de mi no ho ets. Tot es finit! Y ara qu' engoleixi mon cos la eterna sombra d'aquella nit d'esglayadora calma. Treyentse del pit un pom y mirántsel ab amor. Pom enciser! Y cóm m' atrau ta boca! Sols tu no m' has deixat: ets la constancia perque 'ts la mort! Avora del Danubi de las mans tremolosas de ma mare te vaig rebre en l' instant de la partida. "Fill meu, va dir, si deshonrés la patria lo teu pit algun jorn, ma sanch recorda, y 'l jurament que 't faig: qui te l' ha dada la vida, te la pren y es just que moris. Jo l' he omplert aquest pom en las montanyas filant en mitj del ramadet d'ovellas llavors que 't feya com de niu ma falda, tot cantante recorts de nostras gestas que tu seguias mormorant." Oh bálsam! Jo he mancat á ma lley, y jo cent voltas tornaria á mancar per agradarla. Infiltrat en mon ser y destrueixlo: vina, ab un bes me donarás la calma: tu ets ma mare que 'm besa: l' últim sia: sobre 'l bes d'ella Senyalant per hont ha sortit la Reyna. sols lo de la mare. Beu. Ja está! Mon, déixam. Ab desesperació. Mes per tot hi ha vida y vuy viure! Ab molta pausa y agitació. No... no... Reposa... Cálmat cor meu... y feste pols... ¡Es l' últim, l' últim crit de la carn que vil se 'm revelava! Molt baix. Mes sento... aquí en lo pit!... no, no... ¡Tant... sobte? Si era al cor! Y 'ls estols camí d'Italia contents y ardits!... Mes d'ells qui se'n recorda! jo vuy veure la nau! Cóm triga! Encara! Mes los ulls se m' entelan, y no ploro: es de tant de mirar... Suhor estranya!... Així estaré mellor: jenolls en terra per véurela passar. No ho es. Si tarda ¡no la veurán mos ulls: la nit s' acosta; no es la nit, es la mort! Oh ma estimada!... Per son pit. Aquest foch!... Deu! Si haurá passat?... Crits afora. La febre engendra en mon cervell ramors estranyas! Senyora, si 'm vegesses! me tindrias de cert pietat! Tu ho has volgut, oh mare! Molt baix, estranyat. Lo moment?... ja?

#### Escena XIII

*Ataulf, Vernulf*

Ataulf: (desde dintre). Placidia!

Vernulf: Deu! me sembla que nomnarla he sentit!

Ataulf: Compareixent despres de tornarla á cridar. Placidia! Oh rabia! aturarme volian eixas turbas!...

Vernulf: (Un cavaller!... Lo Rey!... Dissort! Y ara no puch morir! Vuy viure! jo vuy viure!)

Ataulf: Ella fugir per sempre!

Vernulf: (Ab mon cadavre jo 'l lligaré fins mort.)

Ataulf: Vernulf!... Ma esposa?... La nova m' han portat de que 'm deixava y dels meus he fugit... Hont es la Reyna!

Vernulf: (¡Si no ha partit la nau!... Alsant un bras al cel. Sálvala, sálvala!)

Ataulf: Enrera, donchs!

Vernulf: Jo tot ho sé; no 'm deixes!...

Ataulf: Digas!...

Vernulf: (Vaig á morir!) Mon Rey!...

Ataulf: ¡Ta cara sembla d'un mort!... Tota ma sort se juga: l' host m' ha seguit en lluyta revelada!...

Vernulf: Acóstat!... Vina!...

Ataulf: Será cert?... Placidia?...

Vernulf: Mes!... mes aprop!... A cau d'orella!...

Ataulf: Parla!

Vernulf: (Mare, cubreixte 'l rostre!) Mor!

Ataulf: Ah!... contra... ton... Rey!

Mor.

Vernulf: Voli la nau! Aixís se salva! Ja puch morir!

Mor.

#### Escena XIV

*Sigerich, Varogast, Velia, Cavallers y Soldats que invadeixen la escena. Apareix ab la espasa á la ma primer Sigerich, inmediatament las turbas que li cubreixen los cadavres avans qu' ell los veja.*

Sigerich: Lo Rey?

Buscantlo.

Varogast: Guerra!

Sigerich: Seguiume.

Varogast: (á Sigerich). Per tu Ataulf.

Cavallérs soldats: (veyent los cadavres). Ah!

Velia: Es ell!

Sigerich: Lluny tots, deixaume: sa vida es per mon bras. Jo soch la ira: Pare, va per ton goig.

Al acte de anar á separar lo grupo per precipitarse contra 'l rey, lo grupo 's separa y'n surt Varogast dihent ab solemnitat:

Varogast: Es acabada la vida d'Ataulf! Míral.

Sigerich: No; enrera! Retrocedint y llensant la espasa. Oh dempnació d'infern!

Varogast: Teva es la patria Que visca 'l fill de Sárus per la Gothia.

Velia: Visca 'l Rey Sigerich!

Sigerich: (mirant per tot, sortint del ensopiment). Hont la venjansa? La Reyna!

Varogast: Vora 'l mar los teus l' han presa.

#### Escena última

*Los anteriors, Placidia, entre soldats.*

Velia: Pas á Placidia; mori la romana!

Placidia: Hont soch! Lo Rey?

Sigerich: Lo Rey só jo.

Placidia: Tu!

Sigerich: Mira!

Ensenyantli 'l cadavre del Rey.

Placidia: Ah! (Al apartarse del Rey veu lo cos de Vernulf). Vernulf! (Desfentse dels soldats). No!... Deixeume! (Cayent de jenolls vora Vernulf). Vernulf, parla: (Sostenintli 'l cap ab sas mans). com no 'm miran tos ulls? (Convensentse de sa mort). Mort! y jo... sola!... (Incorporantlo ab sos brassos va dihent lo següent). Vina!... valor!... aixís... aixís... lligada... y eternament ab tu. (Girantse als soldats y sostenint á Vernulf). Soldats, feriume! mon cor es lo de Roma! Tots las armas aquí; cobarts, me teniu por?

Moviment dels soldats per precipitarse sobre d'ella.

Sigerich: (contenintlos). Enrera!

Tots: Muyra!

Placidia: Ab ma sanch ennobliréu la espasa!

Altre moviment dels soldats que conté Sigerich.

Sigerich: Enrera!

Placidia: (á Sigerich). Mátam.

Sigerich: (ab odi). No!

Placidia: (passejant la mirada pels soldats). Vils!... tots?...

Sigerich: (ab rabia concentrada). Lligueula dins la presó mes fonda; vuy portarla á peu devant de mon cavall de guerra, demá en lo triomf per los carrers y plassas.

Teló rápit.

Fi de la trajedia