Part 6
Mar. Don Tomás y 'l seu germá, que desitjo que 'l sentin. ¿N'está ben segú de que son aquí?
Tay. La meva senyora ha preguntat á la carboneria, al forn, á las vehinas, pretestant que tenia que donar al pare de la menestralota una noticia molt important, y tots li han dit que había vingut á aquet poble.
Mar. (_A don Tomás._) ¿Comprens la negativa de'n Mariano?
Tay. Gracias de que 's digni tutejarme donya Maria. Es una proba d'afecte qu' estimo. ¿Perqué han vingut me pregunta?
Mar. No li pregunto res. Ja sé prou.
Tay. Han vingut per ferse visibles, (_Parla sens que ningú se 'l escolti, fins trobarse ab Anselm._) per impedir que 'l seu fill se distregui d'aquest amor, indigne d'ell, que amarga la existencia de vosté, donya Maria. Gent desvergonyida, despreciable.
Ans. Senyor Tamburinas.
Tay. Tayabas, si no li sab greu.
Ans. Si no 's dexa de calificatius, d'una bofetada li giro la cara.
Tay. ¿A mi?
Ans. Calli ó reb. (_Lo dexa._)
### ESCENA XX
DITS, MARIANO, després RAMONETA
Tay. Sápiga que jo... (_Se dirigeix á Mariano._)
Marº. Es un xerraire de primera.
Tay. (La veu de don Mariano.) ¿Que m'ha sentit?
Marº. Sí.
Tay. ¡Malehidas bolvas de la locomotara! ¡Bona l'he feta!
Marº. (_A don Tomás._) Després del que ha passat y siguent aquesta gent al poble, doble motiu per anármen
Ram. (Me sembla qu' es ocasió de sortir, perque som al final. Deu nos valga á tots.)
Mar. Mariano. He pres la determinació de sortir del poble. Sabs que son aquí aquella á qui may pendré per nora y 'l seu pare.
Marº. Es cert. Son al poble.
Tom. No es possible. Ningú 'ls ha vist arribar.
Ans. Hi son Tomás; no 'n dubtis. Donya Maria; no digui tant alt que may la pendrá per nora.
Mar. May, y la proba es que 'm sacrifico perque 'l meu fill no siga desgraciat casantse ab qui no 'l pot fer ditxos.
Marº. Mamá, suposo que 'l seu sacrifici consisteix en renunciar á casarse ab don Tomás.
Mar. Sí, fill ingrat. (_Plorant._) Jo habia tingut la ilusió de que tu 't casarias ab la Ramoneta; ilusió desvanescuda. ¡Que 'n soch de desgraciada!
Marº. ¡Mamá! Estich resolt á sacrificarme casantme ab la Ramoneta, si ho vol lo seu pare, pero també ha de consentir que 'm casi ab aquella de Barcelona, de qui vosté ha dit que may seria la seva nora.
Mar. ¡Desgraciat! ¿vols casarte ab dugas donas per anar á presiri?
Ram. No, donya Maria, sols se casará ab una, perque jo soch aquella.
Mar. ¿Quí?
Ram. La de Barcelona, á qui vosté, sense conexerla, no volia per nora.
Mar. ¿Tú?
Ram. Jo, donya Maria.
Mar. ¡Ens l'han ben jugada! (_A don Tomás._)
Tay. De modo que...
Ans. Calli, senyor Tayabas, no torni á esgarrarla.
Tom. ¿Y bé Anselm?
Ans. Donya Maria ha de dir. Ja coneix las mevas ideas.
Mar. Als meus brassos.
Ram. Als de la mamá y als de la tia.
### ESCENA XXI
DITS y NANDO
Nan. La sopa es á taula.
Tom. Vagin devant los nuvis joves. Mariano: el bras á Ramoneta. Ara 'ls nuvis vells.
Mar. ¡Tant com vells!...
Tom. Joves relatius. (_Dona 'l bras á donya Maria._)
Ans. Senyor Tayabas, en proba de reconciliació, fem brasset.
Tay. Si hagués sabut que era vosté, no li hauria dit poca vergonya. (_Lo senyor Tayabas fa l'acció de fer brasset sense trobar lo bras de Anselm._)
Ans. Senyor Tayabas: si no s'atura va á parar á las butacas.
Tay. ¿Estich de cara al públich? Donchs tinch l'honor de convidarlos á diná y de dilshi que la comedia s'ha acabat. (_Teló._)
FI DE LA COMEDIA