Part 7

Mariagna: Si no venim per reflexions! Si venim per abraçar!... Cregui-ns, cregui-ns!

Sr. Batista: A tu ja't crec. Ja't vui creure! No't pensis que t'hagi olvidat. Te conservo l'estimació, que ni el temps, ni els diners, han pogut esborrar. Queda-t tu, si vols!

Mariagna: Ens quedarém tots dos.

Sr. Batista: Tots, però tu.

Rafel: Mariagna, anem. Tu, ja has complert com volies. I jo ja he vist lo que tenia de veure. Total, prosa. I ja que havem complert amb els morts, ara anem a trovar els vius. A casa encara hi deu fer sol. Havem de regar el jardi, havem de veure el blau del cel! Ens havem d'abraçar molta estona per guanyar el temps que'ns han fet perdre! Havem de trevallar, i havem de viure!

Sr. Batista: Quédat tu, Mariagna!

Rafel: No pot quedar-se ella sola! És mare! I tenim el bé de Déu que'ns espera, i que no vol medecines ell! Vol sopes! Ja! Ja! Ja!

(Rafel agafa alegrement pel braç a la Mariagna i la fa seguir i se l'emporta.)

### Escena VII

(Sr. Batista, Dª Tulia, Sr. Farnell, Batistet, Sr.Juliá, Lola i Joan de Penya)

Sr. Batista: Veniu! Veniu!

Dª Tulia: Gracies a Déu, que són fòra!

Sr. Farnell: Quin aguant que he hagut de tenir!... Mal educats!

Dª Tulia: Perquè no són ningú, ni són res!... Me donaria vergonya de ser home, i no haver-los tret a empentes! Ah, si jo portés pantalons!

Batistet: I ah, si jo no fos dependent!

Sr. Batista: No! Ells seràn... No ho sé lo que són!... Però sé que no demanen res! Que no'm setien com vosaltres!...

Sr. Farnell: Batista!

Sr. Batista: (mig plorant) Que'm porten coses que compraria, i que no me les volen vendre!...

Dª Tulia: Trastorns te porten!

Sr. Batista: Però són trastorns d'una altra mena. Ells pot-ser venen per mi; no ho sé. Però vosaltres no hi veniu per mi! Vosaltres veniu pel rastre que deixaré quan me mori!

Sr. Farnell: Batista, si parles aixís, ens retirem!

Sr. Batista: Si. Retireu-vos! Aneu-vos-en per sempre més!

Dª Tulia: I això goses a dir-nos a nosaltres? Als que som el teu sostent moral, avaro?

Sr. Batista: Pot-ser ho soc d'avaro, ja ho sé! Però an el món l'avaricia és doble. Per barallar-se han de ser dos. Un toçut, si fos sol, no ho fóra!... I si jo soc avaro de guardar-me'ls, per donar-me el gust de guardar-los, no'n sóu molt més vosaltres de volguer-me'ls, per donar-vos el gust de tenir-los? Qui n'és més d'avaro contesteu: el que ho és del seu, o de lo dels altres?

Dª Tulia: No tens sang!

Sr. Batista: Mellor! Aixís no me la podreu pendre!

Dª Tulia: Però, Batista; tu't pertorbes! Tu no estàs an el teu centre! Qui't cuidarà d'aquí endevant?

Sr. Batista: El meu mal, que no serà tan mal com vosaltres!

Sr. Farnell: És dir que'ns treus?

Sr. Batista: No vos trec! Vos llenso! Vos escombro!

Dª Tulia: Miserable!

Batistet: Aquêt Rafel l'ha de matar!

Sr. Farnell: Anem, que's corqui tot sol!

Penya: Jo ja seria fòra, fa estona!

Dª Tulia: Pensat-hi! Mira que no tornarem més!

Sr. Batista: Millor!

Sr. Farnell: (agafant a Dª Tulia pel braç) Surt! Surtim!

Sr. Juliá: (a Lola) Deixem-lo! Ja li passarà! S'ha d'aguantar tot quan rapapiejen!

Lola: I jo també, tio?

Sr. Batista: Tots! Sou diferents de part de fòra, però per dintre tots sou iguals! Sou germans que haveu estat dignes de lo que jo hi he estat fins ara!

Penya: Arrenquin d'una vegada!

Sr. Juliá: (anant-sen am Lola y Penya) No té educació!

Sr. Farnell: (anant-sen am Dª Tulia) Murris, més que murris!

Dª Tulia: Aixis els bitllets se't florissin!

Batistet: (entrant al despatx; entre dents) Lladre!

### Escena VIII

(Sr. Batista, Sr. Pepet i després Joana)

Sr. Pepet: Què ha fet! Què ha fet, sant cristià!

Sr. Batista: Ja són fòra! Ja no he de dû pressa a morir-me! Ja'm puc morir quan me vinga bé, sense que hi hagi ningú que m'esperi! En Rafel tenia raô! Si! A mi'm temen! però encara m'odien més que no'm temen! Em moro de dolor, i em cuiden! i és que'm cuiden per vigilar-me! Com més vell me vaig fent més s'apropen! i porten dol d'alegria de creure-s que'm vaig morint! I no ho vui! Els vui demostrar que no'n sóc, com se pensen, d'avaro!

Sr. Pepet: Sossegui-s, senyor Batista!

Sr. Batista: Si'ls diners en tenen la culpa, vui demostrar que no'm domina aquesta montanya d'or, que no m'ha deixat tenir fills, ni amics, ni res de lo que tenen els altres!

Sr. Pepet: Però, tingui resignació! Li aconsella un mestre de l'ofici!

Sr. Batista: Si jo no he fet mai bé a ningú, vui fer-ne d'aqui endavant! Vui fer caritats! Els maleeixo els diners!

Sr. Pepet: Els maleeix perquè'ls estima!

Sr. Batista: Els detesto!

Sr. Pepet: Ja està avesat a tenir-ne, i n'haurà de tenir per força!

Sr. Batista: Per l'ànima que tinc, li juro, de desde avui em fan odi!

Sr. Pepet: Encara que'ls hi tingui odi, està condemnat a ric perpetuo.

Sr. Batista: Condemnat, diu? Vingui! (aixecant-se) Vingui am mi! Acompanyi-m! Sostingui-m, que'm moro! (apoiant-se amb el senyor Pepet fins a la caixa) Veu això? (esgarrapant la caixa) Aquêt munt de cer? Això és el sepulcre! El meu sepulcre, doncs, el profano! (obrint) Veu aquêt avenc, un avenc que no l'ha vist mai ningú al món més qu'ella! l'infern que'm xucla i que m'atrau? Doncs, ja no m'atraurà més! I tot això, que són bitllets, diners, or, fortuna, no'ls vui! (agafant tremolós i indecis un gran paquet de bitllets) Tingui! Tots aquêts! Tots! per en Rafel i la Mariagna! Tots!

Sr. Pepet: (prenent-los) Els tinc i no ho crec! No puc creure-ho!

Sr. Batista: Tingui, li dic (donant-n'hi més) Més encara! Tots aquêts pels pobres! Per ells! Que tornin allà d'ônt han vingut!

Sr. Pepet: I'ls dóna de cor?

Sr. Batista: Els dono!

Sr. Pepet: Me'ls enduc! Me'ls enduc a tancar llagues!

Sr. Batista: (que s'ha quedat tremolós al peu de la caixa, arrencant un gran plor) No! No! Són meus! Són meus! Ho he dit, però no ho he firmat! Torni-me-ls, per l'amor de Déu! Ells són la meva unica força! que jo no'n tinc altre de força! Li mano que me'ls torni! Són meus!

Sr. Pepet: Tingui, home, tingui! Aqui'ls té!

Sr. Batista: (els agafa i els fica a la caixa) Són meus! (plorant) Jo sóc el pobre més pobre! perquè'ls necessito més que'ls pobres!

Sr. Pepet: No són els pobres de diners els que són més miserables!

Sr. Batista: (mig desvanexent-se) Vui viure! I'l tornar-se pobre no és viure!

Sr. Pepet: (agafant al senyor Batista i cridant) Joana! Joana!

Joana: (entrant corrent) Què hi ha? Què té'l senyor?

Sr. Pepet: (veient que'l senyor Batista vol alsar-se) Un atac de generositat! Però ja torna en si! Ja és lo qu'era!

(Joana aixeca al senyor Batista per un braç i el senyor Pepet per l'altre.)

Joana: Vingui! Vingui aqui!

Sr. Batista: Espereu-vos! (tancant la caixa.) M'havia pertorbat, però ja'm retorno! (deixant-se acompanyar) Anem!

Joana: (assentant al senyor Batista al silló) Segui! Segui aqui! Veu lo qu'és incomodar-se? Li donen disgustos; els pren, i després se troba pitjor! Jo ja li conec el mal. Vostè no necessita crits, sino humiltat i res més. Res més que humiltat!

Sr. Batista: Tens raó! Jo necessito gent humil, que'm respecti i'm comprengui.

Joana: (anant-se'n) Doncs, si per cas necessita res, cridi'm, que jo ja sap que sempre estic per vostè.

Sr. Batista: Espera-t. Tu si que'm cuides bé, i estic molt agrait de tu, Joana. Vina. Seu aqui. Aprop meu...

Joana: Jo?

Sr. Batista: Vina!

Joana: Si vostè ho mana...

Sr. Batista: Ho mano. (Joana s'asseu prop del senyor Batista.) Saps que'm cuides com jo vui, i't rebaixes, i ets senzilla, i ets... guapa... Ja se'n pot anar senyor Pepet, i sobre tot vigili els cobros.

Sr. Pepet: (anant-sen) Si d'això'n diuen gent de bé, Déu me dongui gent que no ho sia...

Sr. Batista: Joana. Si se't presentés, per casar-te, un home reposat, bon home, am tots els coneixements, i't portés un benestar, què diries?

Joana: Una noia és per un rei...

Sr. Batista: (agafant les mans a Joana) Doncs, escolta, Joana... Escolta...

Telo